Libres en català als grans magatzems

Qualsevol que visiti els departaments de llibres de la majoria dels grans magatzems podrà observar la informació en català sobre les novetats, els gèneres, les temàtiques, les ofertes o les enquadernacions.
Cada vegada que faig un tomb per aquests amples passadissos literaris no deixa de sorprendre’m la dificultat que tinc per trobar, sota cartells en català, els llibres en català. I quan hom descobreix el prestatge català, només ofereix una mostra testimonial, per no dir rància, de les edicions en la nostra llengua. Sempre m’ha semblat una contradicció tenir cura del rètol en una llengua i oblidar-se del producte en el mateix idioma, però ho he atribuït al sentit comercial d’aquests grans centres amb una clientela que, quan es tracta de llegir, té hàbits de lectura en castellà, per no aventurar-me en altres consideracions. Ara la meva anàlisi trontolla gràcies a les notícies que ens arriben sobre el boicot a productes catalans; en un centre comercial de fora de Catalunya han situat un cartell en els prestatges de cava on s’informa del gran assortit de caves no catalans que el comprador pot trobar a l’esquena del passadís de congelats. I, segons diuen, són perseguits i multats per l’administració catalana els comerços catalans que no tenen cura de fer els cartells en català. Ara entenc els rètols en català en les seccions de llibres dels grans magatzems. Una doble estratègia comercial molt intel·ligent que intenta evitar les multes des de Catalunya, els rètols, oferint la majoria de llibres en castellà per evitar que no s’enfadin aquells que són favorables al boicot, tot i que se la juguen perquè des d’aquí podríem pensar malament i considerar que fan boicot a la literatura en català.
Per evitar confusions degut a no comprendre del tot les polítiques en el punt de venda, corro al gran magatzem per mirar l’esquena del passadís de congelats. Potser allà trobaré el gran assortit de llibres en català. (AVUI, 20/12/05)

Fomentar una llengua

La revista Leer de novembre (2005) publica una entrevista a la filòloga Irene Lozano sobre el seu assaig “Lenguas en guerra” en el qual arriba a conclusions com que “els nacionalismes tenen un gran interès en que les llengües es converteixin en factors de diferenciació per trobar una justificació a les seves reivindicacions polítiques” o que “fomentar una llengua comuna beneficia el desenvolupament d’un país i també al propi desenvolupament personal”. No cal pensar gaire per entendre quina és una i les altres llengües.
Amb continguts com aquests ha rebut el premi “Espasa” d’assaig. No hi hauria sospita sobre la tendència de la revista si no fos perquè en la mateixa trobem un dossier sobre els llibres de la Guerra Civil amb comentaris com “s’han entossudit en guanyar la Guerra Civil setanta anys després”, referits a la inclinació actual de recuperar la memòria històrica, mentre destaquen tesis actuals sobre la responsabilitat de l’esquerra en l’inici de la guerra. També ho aprofiten per parlar d’una història de la Guerra Civil per fascicles que es lliura, curiosament, amb el diari El Mundo. I cap referència a la bibliografia en català. De fet, essent una revista de lectura, no s’hi escriu sobre cap llibre publicat en les altres llengües d’Espanya i quan s’hi informa sobre la guanyadora del premi Planeta no s’indica la seva llarga trajectòria en llengua catalana.
Però estem carregats de romanços: no podem sospitar d’una revista cultural que ha rebut el Premi Nacional al Foment de la Lectura, entenem que en llengua castellana.

(EL TRIANGLE, 12/12/05)