A la cartellera han coincidit unes pel·lícules que fan una innovadora utilització del doblatge i dels subtítols. A Babel els fets succeeixen en diferents països com el Marroc, el sud dels Estats Units, Mèxic i Japó. Els marroquins i americans han estat doblats al castellà i curiosament mentre els primers el parlen malament o d’aquella manera curiosa que tenen els estrangers de parlar el castellà, els americans han estat doblats a un castellà estàndard sense derivacions fonètiques. Per altra part, els mexicans conserven la seva parla peculiar i que en comparació al castellà dels americans, sona a llengua estrangera. I quan entren en acció els personatges del Japó, ho fan en subtítols. Em costa entendre quin és el criteri d’aquesta comercialització de la còpia, perquè seguint aquesta “lògica”, els japonesos podrien parlar castellà i tots els altres amb subtítols. No seria estrany que al darrera de tot això hi hagi una certa ideologia lingüística però que sóc incapaç d’esbrinar. No voldria creure que vol fer evident una certa hegemonia del castellà o que aquest s’equipara al americà d’Estats Units en quant a domini lingüístic occidental.
Des de Catalunya els doblatges podrien ser més divertits i els mexicans podrien parlar mexicà, els americans podrien fer-ho en català, els japonesos en castellà i els marroquins en valencià. Bé, es podrien fer altres combinacions sense marxar del nostre limitat coneixement de les llengües i entendríem sense problemes que cadascú parla una llengua diferent.
També s’ha estrenat doblada al castellà “Banderas de nuestros padres” on els americans parlen castellà i alguna parla indígena americana ho és amb subtítols. Però resulta que s’estrena la segona part,”Cartas desde Iwo Jima “, la visió japonesa de la mateixa batalla, feta pel mateix equip de producció nord-americà i, ara sí, ara també, els japonesos ho fan en subtítols i el títol es dobla al castellà. No estaria de més que algú ens expliqués els criteris professionals d’aquests doblatges, per no haver de pensar que algú ens vol fer creure que hi ha llengües i llengües i que el Babel original és un guirigall. Que ningú es pensi que reivindico que els doblatges es facin en català, perquè per fer nyaps és millor no fer-ho, però tot plegat només es pot entendre des del poc respecte a l’espectador, perquè el Babel pel·lícula perd gran part del sentit sense la versió original en cadascun dels seus idiomes.
EL PUNT, 28-02-07
