Els aventurers de la llibreria

Hi ha una mena de lectors que tenen per costum entrar a les llibreries i deixar-se anar sense pressa pels passadissos i prestatgeries amb un objectiu en perill d'extinció: trobar un llibre que satisfaci les seves necessitats mentals i emotives del moment o de les acumulades per cultura, educació i lliure albir. La qüestió és trobar un llibre, comprar-lo, i sortir de la llibreria amb el somriure i la il·lusió del cercador de tresors, per a qui un llibre no és més que l'avantsala a la major de les aventures, perquè sap que després de viure una aventura sempre li n'espera una altra igual o millor en aquell planeta imaginari que només pot modular la lectura. Es poden identificar perquè mai pregunten per un llibre, simplement busquen un llibre. Fan silenci. No els importa romandre dues hores girant el coll a un costat o l'altre en funció del sentit en què s'inscriu el títol i l'autor al llom. Molt menys temps si és a la minsa secció de llibres en català. Pels llibreters és una espècie a protegir perquè algú passejant per la llibreria sempre és un pol d'atracció per a més clients. Qui entra en una botiga en la qual no hi ha ningú? De vegades a un cost menor, com ara que el client no sempre troba el llibre i surt sense comprar res, encara que també se sap que en una altra ocasió pot portar el cistell ple. També s'endevina que és un fervent defensor de la llibreria de paper i mai trobarà el mateix sentiment físic en una llibreria digital. Hi ha un ritual del lector que sent l'atracció d'un autor, un títol, un contingut que l'està esperant sense que ni l'un ni l'altre, lector i llibre, ho sàpiguen d'inici. Hi ha qui ho considera un joc en el qual no es perdrà molts diners i que té molt a veure amb l'addicció, la creació d'expectatives cap a un tema que li crida l'atenció i que activa la cèl·lula de lector que es mou per les entranyes fins a crear la necessitat de tornar a l'exemplar, agafar-lo, llegir la contra i saber que és un candidat a la lectura o la possessió, perquè de vegades no sempre hi ha temps per llegir tot el que es compra, però saber que es té, també forma part de l'itinerari i reserva del lector aventurer. Fuig dels best-sellers o almenys fins que deixen de ser-ho. No s'entreté a la secció de novetats sinó més aviat va directament al fons editorial, perquè és al fons on s'inicia la recerca, que és el lloc on es troben els tresors que els llibreters amaguen. I, sobretot, justifica l'existència de l'autor, perquè aquest llibre trobat serà tractat amb el màxim afecte i, en el cas de ser llegit, tindrà un reconeixement cap a qui el va escriure, i en el cas de satisfer, tindrà possibilitats de ser buscat pel nom en una nova aventura a la llibreria, encara que haurà de competir amb centenars d'autors desconeguts que, malgrat tot, tindran la seva oportunitat. I, finalment, aquest lector saluda en entrar i s'acomiada en sortir, per respecte al santuari dels llibres i als seus valedors a qui els esperen temps de competència digital. En el cas que el nou format acabi per copar el mercat, sisplau, que algú se'n recordi dels aventurers de la llibreria.


El Punt, Opinió, 31-12-2010

L'hivern no és trist

... L'hivern no és trist,
és una mica melanconiós,
d'una melanconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

Miquel Martí i Pol

                                                                       Mural Escola Estel

Hivern (Nova Antologia Poètica, Ed.62, Barcelona 2006)

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica melanconiós,
d'una melanconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.