Bon any 2012

Amundsen i Scott, 100 anys del Pol Sud

                                             Expedició Roald Amundsen          Expedició Robert Scott

Avui fa 100 anys que l'expedició del noruec  Roald Amundsen va arribar per primera vegada al Pol Sud. Ha passat a la història juntament amb el seu competidor, Robert Scott, cap de l'expedició anglesa que volia conquerir el mateix objectiu en la mateixa temporada. De fet es va establir una pugna de qui podia arribar-hi abans i sense necessitat d'una sortida, cadascú amb els seus mitjans i per diferents itineraris, es van endinsar en el desert gelat. Amundsen hi va arribar equipat amb el mitjans més naturals de la climatologia, trineus i gossos nòrdics més habituats a les inclemències sota zero. Scott va triar principalment ponis. El primer va fer el viatge d'anada i tornada amb els gossos i Scott va haver de sacrificar els seus animals i fer el tram final a peu. El resultat ja ha passat a la història. Amundsen hi va arribar el 14 de desembre del 1911. Scott ho va fer el 17 de gener del 1912, gairebé un mes després. Pels mitjans de comunicació de l'època, Scott no ho va saber fins que quan hi va arribar, va veure onejar la bandera Noruega al Pol Sud. La decepció va ser tan gran i el desencís dels seus homes tan frustrant, que va malmetre la seva moral i les seves forces, provocant que tots ells van morir en el viatge de tornada. Amundsen celebrava la victòria sota la incògnita de la sort de l'expedició de Scott, desapareguda fins al novembre del 1912, quan van ser trobats els seus cadàvers dins una tenda, a pocs quilòmetres d'un avituallament. Les metòdiques anotacions que Scott va fer en el seu diari han pogut ser testimoni de la gran gesta que va protagonitzar i que van servir per demostrar que independentment dels èxits i els fracassos, l'esperit per la superació i per la descoberta del món, també acaba sent una gran descoberta interior.
Avui són moltes les expedicions que han arribat amb més mitjans però a peu al pol Sud en homenatge a la gran gesta dels dos homes que van ser protagonistes d'una època en que les expedicions als llocs més desconeguts del planeta eren la fita que marcava el que era èpic.
Només fer evident el que va representar per les dues expedicions en unes condicions de comunicació totalment manuals, pels escrits i anotacions en els seus diaris personals, per la comunicació de l'èxit només possible en la tornada, moltes setmanes després, o al fet que Scott i els seus homes continuessin la seva expedició un mes més sense saber que Amundsen ja hi havia arribat. I que quan Scott va trepitjar el Pol Sud es va trobar una carta del noruec desitjant-li que pogués tornar sa i estalvi. I que el seu fracàs en l'objectiu i en la sort de la seva expedició no es va confirmar fins que van ser trobats un any després. Cent anys després les expedicions que arriben al pol Sud ho poden fer amb comunicacions telefòniques o d'imatge en directe. I això, encara fa més increïble l'aventura humana de les primeres expedicions.