A LA CAÇA DE LES URNES. NO TENIM POR
L'assetjament que està rebent el poble de Catalunya té un moment clau que tothom ha tingut en ment els dies anteriors al 1 Octubre: On són i com arribaran les urnes?
A hores d'ara encara hi ha un misteri les respostes del qual s'alimenten amb imatges que només fan evident que les urnes van arribar, puntuals, amagades en bosses d'escombraries, amb nocturnitat i amb aplaudiments emotius dels que feien guardia davant les seus electorals. És humiliant que el dret a votar i decidir tingui aquest factor de clandestinitat després de 40 anys que han fet creure que transició era sinònim de democràcia. La gent gran tenia la mosca a l'orella i per molt que avisaven (el franquisme va controlar el canvi de règim per no ser jutjats per crims de guerra i dictadura), la manipulació mediàtica, la permissivitat de l'esquerra i, perquè no, la por dels que fan por, ha fet creure que érem una democràcia. Però la transició va tenir també una carta amagada, els poders fàctics van tenir continuïtat i les dinasties franquistes van seguir teixint la seva xarxa ideològica i clientelar, com havien fet durant el franquisme, ara aprofitant la bona fe de la gent amb somnis de canvi i amb el vot com argument democràtic. Mentrestant, amparats per l'hereu del franquisme instituit en la figura de la Monarquia, van anar constituint la seva biblia, amb la pressió militar, que en van dir Constitució, una remodelació d'allò que també es deia a la dictadura, Una, Grande y Libre. Ves per on. Però tot plegat continuava sent una continuació on el vencedors ho seguien sent i els vençuts s'acollien a mantres de bona fe i esperança i un futur millor. Han hagut de passar 40 anys més perquè les noves generacions fessin la revolució que per edat els hi pertoca i han començat a aixecar la catifa, aquella on s'havia amagat el franquisme. I el nou franquisme s'ha revelat. Aquest cop no ha colgat votants a les cunetes perquè a cada cantonada hi ha una càmera i una imatge ara no es pot amagar, sí que es pot manipular, com s'ha vist, però la xarxa ho decobreix ràpidament. Només hi ha silenci informatiu allà on encara domina el neo franquisme, però aquell pais de meravella on es creia, comença a enfonsar-se perquè la mentida no es bona política i allà on la mentida fa caure presidents comença a ser també un valor democràtic que cal fer valer.
Tot plegat ho escric perquè cal revisar la nostra història. Imagineu les successives derrotes que els avantpassats han hagut de patir i les humiliacions per injusticies. Si són capaços ara de manipular uns fets fent creure que els botxins són les víctimes, que no hauran fet durant segles per fer creure que hem de ser el que ells volen que siguem sense entendre què vol dir això de decidir. I els que els han cregut fomenten un A por ellos, creient que som inconscients i que ens han d'adreçar perquè no tenim capacitat per saber el que ens convé. I la demostració és que el seu Rei els avala, perquè en el fons la sobirania radica en el Rey, com sempre ha sigut el principi monàrquic i bé ho sabia Franco quan va fer hereus els borbons.
Els militants actuals, joves i grans, de la sobirania catalana, han entés que cal fer estrategies per combatre amb pacifisme i burlar les forces d'ocupació que ens envien els poders centrals. Per això torno al principi, les urnes. La clandestinitat amb la que s'ha actuat per fer arribar les urnes serà un relat èpic que en algun moment es podrà saber i si ara encara està envoltat de misteri, és perquè de saber-ho, molts dels implicats podrien ser imputats per la justicia espanyola per ocultar allò que amb tant de zel buscava la policia i que no van saber trobar. Potser la indignació del govern central ho és també perquè s'ha sentit burlat i humiliat, i com ferit en l'orgull, continuarà assetjant-nos fins tornar a sentir-se vencedor. Per això no podrà acceptar mai una mediació, seria una derrota, per nosaltres una victòria, una més de les moltes que Catalunya amb serenitat, pacifisme i moviment social ha anat aconseguint al llarg dels últims anys. Com en veure els cops als votants, molts més van decidir votar, per dignitat.
Salut als que amb el seu gest, vau aconseguir fer arribar les urnes. Un dia sabrem la vostre història que ens fa sentir orgullosos de la vostre gesta.
Salut als que vau rebre fisicament i emocionalment.
Salut als que no vau tenir por de votar.
Salut als que us vau quedar a casa. Ara sabeu que també us necessitem.
No tenim por. Ja no.
L'assetjament que està rebent el poble de Catalunya té un moment clau que tothom ha tingut en ment els dies anteriors al 1 Octubre: On són i com arribaran les urnes?
A hores d'ara encara hi ha un misteri les respostes del qual s'alimenten amb imatges que només fan evident que les urnes van arribar, puntuals, amagades en bosses d'escombraries, amb nocturnitat i amb aplaudiments emotius dels que feien guardia davant les seus electorals. És humiliant que el dret a votar i decidir tingui aquest factor de clandestinitat després de 40 anys que han fet creure que transició era sinònim de democràcia. La gent gran tenia la mosca a l'orella i per molt que avisaven (el franquisme va controlar el canvi de règim per no ser jutjats per crims de guerra i dictadura), la manipulació mediàtica, la permissivitat de l'esquerra i, perquè no, la por dels que fan por, ha fet creure que érem una democràcia. Però la transició va tenir també una carta amagada, els poders fàctics van tenir continuïtat i les dinasties franquistes van seguir teixint la seva xarxa ideològica i clientelar, com havien fet durant el franquisme, ara aprofitant la bona fe de la gent amb somnis de canvi i amb el vot com argument democràtic. Mentrestant, amparats per l'hereu del franquisme instituit en la figura de la Monarquia, van anar constituint la seva biblia, amb la pressió militar, que en van dir Constitució, una remodelació d'allò que també es deia a la dictadura, Una, Grande y Libre. Ves per on. Però tot plegat continuava sent una continuació on el vencedors ho seguien sent i els vençuts s'acollien a mantres de bona fe i esperança i un futur millor. Han hagut de passar 40 anys més perquè les noves generacions fessin la revolució que per edat els hi pertoca i han començat a aixecar la catifa, aquella on s'havia amagat el franquisme. I el nou franquisme s'ha revelat. Aquest cop no ha colgat votants a les cunetes perquè a cada cantonada hi ha una càmera i una imatge ara no es pot amagar, sí que es pot manipular, com s'ha vist, però la xarxa ho decobreix ràpidament. Només hi ha silenci informatiu allà on encara domina el neo franquisme, però aquell pais de meravella on es creia, comença a enfonsar-se perquè la mentida no es bona política i allà on la mentida fa caure presidents comença a ser també un valor democràtic que cal fer valer.
Tot plegat ho escric perquè cal revisar la nostra història. Imagineu les successives derrotes que els avantpassats han hagut de patir i les humiliacions per injusticies. Si són capaços ara de manipular uns fets fent creure que els botxins són les víctimes, que no hauran fet durant segles per fer creure que hem de ser el que ells volen que siguem sense entendre què vol dir això de decidir. I els que els han cregut fomenten un A por ellos, creient que som inconscients i que ens han d'adreçar perquè no tenim capacitat per saber el que ens convé. I la demostració és que el seu Rei els avala, perquè en el fons la sobirania radica en el Rey, com sempre ha sigut el principi monàrquic i bé ho sabia Franco quan va fer hereus els borbons.
Els militants actuals, joves i grans, de la sobirania catalana, han entés que cal fer estrategies per combatre amb pacifisme i burlar les forces d'ocupació que ens envien els poders centrals. Per això torno al principi, les urnes. La clandestinitat amb la que s'ha actuat per fer arribar les urnes serà un relat èpic que en algun moment es podrà saber i si ara encara està envoltat de misteri, és perquè de saber-ho, molts dels implicats podrien ser imputats per la justicia espanyola per ocultar allò que amb tant de zel buscava la policia i que no van saber trobar. Potser la indignació del govern central ho és també perquè s'ha sentit burlat i humiliat, i com ferit en l'orgull, continuarà assetjant-nos fins tornar a sentir-se vencedor. Per això no podrà acceptar mai una mediació, seria una derrota, per nosaltres una victòria, una més de les moltes que Catalunya amb serenitat, pacifisme i moviment social ha anat aconseguint al llarg dels últims anys. Com en veure els cops als votants, molts més van decidir votar, per dignitat.
Salut als que amb el seu gest, vau aconseguir fer arribar les urnes. Un dia sabrem la vostre història que ens fa sentir orgullosos de la vostre gesta.
Salut als que vau rebre fisicament i emocionalment.
Salut als que no vau tenir por de votar.
Salut als que us vau quedar a casa. Ara sabeu que també us necessitem.
No tenim por. Ja no.
