Les coses tenen més valor en un segon temps, tornem després d'anar, baixem després de pujar, mengem després de menjar, envegem després de desitjar, patim després d'estimar, escrivim després de pensar... Un segon temps que també ens permet repensar després de pensar. També és veritat que morim després de viure, però fins ara ningú ha pogut demostrar que en aquest cas no es compleixi.
19.12.17
1.12.17
EL FORASTER DEL CONGOST
El Congost amaga un secret i l’amor el farà etern
Acabats els Jocs Olímpics de Barcelona sembla que cap notícia serà prou important en els següents dies de l’agost del 1992 i els redactors del Diari ja es preparen per fer vacances. Un breu d’agència que dies abans hagués passat desapercebut, pren rellevància. S’han trobat unes restes humanes al fons del Congost de Mont-rebei. Podria tractar-se d’una fossa del silenci, un cas de desaparegut de la guerra civil o la dictadura. El cap de redacció encarrega la investigació a dos dels seus millors periodistes quan sap que és el mateix poble on ha nascut el redactor, en principi reticent perquè és un passat que creu oblidat. De retruc, el fotògraf, que s’ho pren amb la ironia de ser cronista del retorn del fill pròdig. No poden imaginar que una recerca de memòria històrica esdevindrà desenterrar una memòria personal, determinant en el destí dels dos periodistes que en tres dies es veuran implicats en l’abisme rural, increïble en una història de retorn, d’amor i mort a Ponent.
El foraster del Congost és l’última novel·la de Gabriel Martínez Surinyac, i ha estat la guanyadora del XXIII Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)