8.1.18
Frances Gall, una carrera marcada pel doble sentit
FRANCES GALL, UNA CARRERA MARCADA PEL DOBLE SENTIT.
La cançó francesa sempre ha estat un referent per la cultura i cançó
catalana per proximitat, creativitat i esperit de llibertat. És per això que
cal recordar Frances Gall.
Frances Gall és d’aquells noms desconeguts (a Espanya) de la cançó francesa
que ha mort a principis d’any (7-1-2018) a l’edat de 70 anys. En homenatge cal
recordar dos moments que la van dur a les primeres planes i que segurament recordaran
els lectors més veterans seguidors dels mites de la cançó francesa.
Corria l’any 1965 i Frances Gall amb 18 anys i rostre adolescent, va
guanyar el Festival d’Eurovisió representant a Luxemburg amb la cançó “Poupée
de cire, poupée de son” (Nina de cera, nina de drap). La cançó era del
compositor, cantant i “enfant” terrible, Serge Gainsburg i va catapultar la
cantant a la fama com a digne mostra de cançó ye-ye, un estil pop de música
lleugera. La cançó encara és considerada com una de les millors guanyadores del
festival.
La podeu escoltar a
Però un altre èxit va marcar la seva
carrera.
El provocador Gainsburg va composar l’any 1966 “Les Sucettes” (com,
els xupa-xups i en castellà, piruletas). La interpretació de Frances Gall, molt
jove, amb els seus cabells rossos, veu angelical i mirada tendra, va captivar
el públic. La cantant no va caure en un primer moment a les al·lusions
eròtiques de la lletra, molt habituals en Gainsburg, que en un doble sentit
descrivia una fel·lació. Quan la cantant va ser conscient del fet, va trencar
la seva relació professional amb el compositor. Però la promoció ja estava feta.
Fins i tot amb una actuació conjunta amb Gainsburg, d’allò més provocador.
Curiosament la carrera de Gainsburg va ser meteòrica mentre Frances Gall es
mantenia més discreta. El compositor i cantant va seguir vacil·lant i va esdevenir
una llegenda en el món de l’espectacle a França (la seva tomba al cementiri de
Montparnasse de Paris, una de les més visitades, és plena de flors i records que
deixen els fans). Són molt conegudes les relacions amb Jane Birkin i Brigitte
Bardot i l’orgasme convertit en cançó amb la mundialment coneguda, “Je t’aime…moi
non plus”, originalment composada per a B.B, però editada finalment (1968) per
Jane Birkin amb la qual va formar parella estable. Molt anys més tard va aparèixer
l’enregistrament original interpretat per Serge i B.B. (1986)
I Frances Gall a cada nova cançó de la seva carrera arrossegava l’estigma
de “Les sucettes”. Unes desgracies personals, la mort del seu marit i una filla,
i un tractament per càncer , la van apartar definitivament vint anys abans de
la seva mort.
Una anècdota final.
Bernardo Bertolucci li va oferir el paper principal de la mítica pel·lícula,
El darrer tango a París (1972) que la cantant va rebutjar després de llegir el
guió i preveure un nou escàndol. Després de “Les sucettes” podem entendre
perfectament el perquè. Finalment la va interpretar l’actriu Maria Schneider,
per sempre més relacionada amb la violència sexual de la pel·lícula i la seva
parella artística, Marlon Brando. Recordem que el públic espanyol feia cues per
anar a veure-la a França. No es va estrenar a Espanya fins el 1978.
Mentre a una França democràtica podien gaudir de llibertat artística i d’expressió
creativa i sacsejadora, la dictadura de Franco oferia les melodies blanques de
Karina, Raphael o Marisol.
Per cert, Karina també va fer una interpretació de “Poupée de son”. No ens
consta que ho fes de “Les sucettes”. Potser la censura.
Finalment podeu gaudir de la cançó ,”Ella Elle l’a” un homenatge de Frances
Gall a la cantant Ella Fitgerald. Clip oficial de 1987.
Gabriel Martinez i Surinyac
Escriptor i fotògraf
Article a
http://elmon.cat/bellaterradiari/opinio/27969/frances-gall-una-carrera-marcada-pel-doble-sentit
Article a
http://elmon.cat/bellaterradiari/opinio/27969/frances-gall-una-carrera-marcada-pel-doble-sentit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)