El primer de setembre vas fer realitat un d’aquells acudits d’humor negre que ens parlen d’aquells que deixen aquest món en aquestes dates perquè no s’han volgut perdre les vacances. Aquesta vegada hem plorat perquè t’ha tocat a tu i encara som incapaços de trobar-hi sentit, tret del plor i la incomprensió del moment davant del teu sobtat comiat. Hem buscat entendre i apaivagar el dolor amb paraules de poeta, però aquesta és una de les mil coses que les experiències dels altres no serveix més enllà de parar el cop a l’espera de moments més reflexius. Tu ens diries que són coses que passen i que no cal donar-hi més voltes, però per això mateix també cal trobar paraules pròpies i no les dels altres, ni que siguin les teves. També sabem que quan volem dir-te el que sentim, en realitat ens ho estem dient a nosaltres, perquè a tu et semblarà bé tot el que ara puguem dir o fer per entendre el teu adéu. Fins i tot ens fa tremolar dir les coses pel seu nom com buscar altres paraules per no haver d’escriure que t’has mort. Ens hauràs de perdonar que busquem maneres com pensar que és una injustícia i una mala jugada. Sí, ja ho sabem, són coses que té la vida i això ens ho fa tot més complicat, però és una mica indignant, no creus? El teu neguit ens donarà força i la teva generositat ens motivarà; són moltes les persones de totes les edats que et van conèixer i et van acomiadar i que creuen que el món era una mica millor amb tu i entre tots procurarem mantenir el nivell, els joves primer, diries, ja que al cap i a la fi t’hi vas dedicar en cos i ànima. També sabem una cosa que tu no saps, i és que la teva generositat ha fet millorar la vida de persones que no et coneixen i que ara porten parts del teu cos. Nosaltres ens hem quedat amb la teva ànima. Millor no ho podries haver fet, tret de morir-te, és clar. Procurarem parlar de tu amb alegria, com a tu t’agrada, potser amb l’acudit dels que es moren els primers de setembre, però nosaltres sabem que ho vas fer amb la teva intel·ligència perquè no volies fer-nos passar malament les vacances ni deixar de fer el que t’agradava, estar amb la família, els teus amics i “els teus nois i noies”, ni que fos l’última vegada. De saber amb anticipació el teu final, també ho haguessis fet. Per sempre, un somriure, Fina.
Un amic, en nom dels amics.
