Una part d'escriptors, per no dir la majoria, no tenen en la promoció de les seves obres una part activa. En ocasions perquè volen preservar la seva imatge pública per seguir sent una cara poc coneguda i així poder anar al cinema, al restaurant o al super sense que et molestin. Entenem aquells escriptors professionals que viuen de l'escriptura, la qual cosa vol dir que han assolit una certa posició entre els mortals escriptors i gaudeixen d'un cert reconeixement en el mercat. Perquè ser conegut i saludat per ser-ho pot tenir uns inconvenients que si bé al principi de l'escriptor sí que els busca per alimentar la seva vanitat d'escriptor, després passen a ser exigents per mantenir-se en el podi de la popularitat i això pot arribar a crear neguit creatiu per no dir crisi directament. També n'hi ha que prefereixen alimentar la seva ànima pública més que la seva ànima literària, i poden publicar poc i estar més presents en els mitjans fins arribar al punt que per la seva fama és conegut però ningú en sabria dir que ha escrit. Els escriptors en general somnien en escriure en pau, fer presentacions i promocions curtes i tornar al porxo per recuperar l'esperit d'escriure, que és un esperit contradictori pel que fa a allò que s'escriu, que pot ser una mena de relació d'amor i odi, però per això té la seva adicció. Fins i tot cada escriptor podria representar en una gràfica el seu ritme d'escriptor amb unes línies de coordenades d'electrocardiograma normal per veure com s'alteren al final de l'escriptura, la publicació, la promoció i arriben al clímax amb la crítica de la obra per retornar al seu estat habitual. I podrien posar temps en la coordenada horitzontal per saber si el cicle es compleix en un any, un lustre o una dècada. Tot plegat per reiterar que l'escriptor, una vegada feta la que considera la seva feina, escriure, prefereix que altres s'encarreguin de la promoció, però a poder ser sense ells, tret que ho exigeixi el contracte, que també són clàusules que als editors interessa incloure. Per això és d'admirar com un escriptor amb un mercat molt potent i consolidat de lectors, hagi accedit (si la idea no és seva seria més admirable) a pujar dalt d'un Bus promocional amb la seva imatge i la del seu llibre i es dediqui a voltar per Espanya per comentar la seva obra i tractar directament amb lectors o futurs lectors de la novetat editorial. Una mena d'escriptor ambulant que munta la seva parada en cada poble i ciutat i mostra el gènere que posa a la venda. Això durant setmanes i recorrent milers de quilòmetres. Una gran idea que acabaria sent rodona si el conductor fos l'editor. En temps de tecnologia digital, tornar al contacte directe de la mercaderia, és donar al llibre de paper una nova oportunitat i un homenatge. Admiració per Javier Sierra i el seu "El ángel perdido".
