Caldria indicar el context amb el que es fan les llistes de llibres més venuts i que setmanalment publiquen alguns diaris o altres mitjans. Com per exemple les llibreries consultades (alguns ja ho fan), el número d'exemplars venuts (aquí tindriem sorpreses i per això no surten), la data de distribució per evitar confusions i que aparegui per art de magia a la llista abans de la seva publicació, el coeficient d'error de les llibreries que poden indicar la pila d'exemplars d'un títol que no té sortida i que apareixent a les llistes crea un interès en determinat públic per comprar-lo, etc...
I quan arriba Setembre i Octubre apareixen a les llistes llibres d'autors morts, èxits d'antuvi, antologies i sobretot clàssics. Llibres com Laura a la ciutat dels sants (Miquel Llor), Antologia de poesia catalana, Tirant lo blanc (Joanot Martorell, dues editorials), Mar i cel (Angel Guimerà), Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo), Llengua catalana, nivell B...
Curiosament són els llibres que apareixen també a les llistes de les assignatures de batxillerat i que els alumnes fan bé en comprar-los per seguir correctament l'itinerari curricular.
Són molts els autors i també les editorials amb drets que deleixen per aparèixer a les llistes de batxillerat perquè s'asseguren també l'aparició en les primeres. I, a més, molts d'ells repeteixen d'un any a l'altre i encara més si són clàssics. És clar que per molts autors l'etiqueta de clàssic també és sinònim de mort; en aquests casos els que se n'alegren, de les llistes, són els seus hereus.
I repassant per exemple el llistat de batxillerat de la literatura castellana apareixen els mateixos clàssics de sempre (dictadura amunt o avall), com Calderón de la Barca, Miguel de Cervantes, Valle-Inclán, Gustavo Adolfo Bequer, que per fer més anys que són morts, els drets d'autor ja són de domini públic, excepte el dret d'edició que pot arribar a mantenir editorials que tradicionalment publiquen aquests autors.
Els autors vius i també joves voldrien saber com aparèixer en les llistes escolars, perquè apart de vendre exemplars, és una manera d'assegurar que un cop a l'any, també són llegits, ni que sigui per obligació.
I quan arriba Setembre i Octubre apareixen a les llistes llibres d'autors morts, èxits d'antuvi, antologies i sobretot clàssics. Llibres com Laura a la ciutat dels sants (Miquel Llor), Antologia de poesia catalana, Tirant lo blanc (Joanot Martorell, dues editorials), Mar i cel (Angel Guimerà), Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo), Llengua catalana, nivell B...
Curiosament són els llibres que apareixen també a les llistes de les assignatures de batxillerat i que els alumnes fan bé en comprar-los per seguir correctament l'itinerari curricular.
Són molts els autors i també les editorials amb drets que deleixen per aparèixer a les llistes de batxillerat perquè s'asseguren també l'aparició en les primeres. I, a més, molts d'ells repeteixen d'un any a l'altre i encara més si són clàssics. És clar que per molts autors l'etiqueta de clàssic també és sinònim de mort; en aquests casos els que se n'alegren, de les llistes, són els seus hereus.
I repassant per exemple el llistat de batxillerat de la literatura castellana apareixen els mateixos clàssics de sempre (dictadura amunt o avall), com Calderón de la Barca, Miguel de Cervantes, Valle-Inclán, Gustavo Adolfo Bequer, que per fer més anys que són morts, els drets d'autor ja són de domini públic, excepte el dret d'edició que pot arribar a mantenir editorials que tradicionalment publiquen aquests autors.
Els autors vius i també joves voldrien saber com aparèixer en les llistes escolars, perquè apart de vendre exemplars, és una manera d'assegurar que un cop a l'any, també són llegits, ni que sigui per obligació.
