La barbàrie i l'horror, el llegat inhumà.
A les 8h15' l'explosió de la bomba atòmica de 20 kilotons ha tingut lloc sobre l'epicentre de Bellaterra a 600 metres d'alçada. En menys d'un segon l'efecte nuclear ja ha creat la primera fase de destrucció. L'onada de foc ha fet desaparèixer tota la població de Bellaterra i Universitat Autònoma. La ràfega d'aire ha estat tant devastadora que ha escombrat qualsevol edifici de formigó amb una capacitat de mortalitat del 100 %. Una secundaria ràfega pot haver destruït barris propers de Cerdanyola, Sabadell, Sant Quirze i Sant Cugat amb una alta mortalitat.
La radiació directe o la pluja radioactiva generada a continuació pot haver arribat al conjunt d'aquestes poblacions que en qüestió d'hores o setmanes poden tenir efectes mortals i en el cas de radiació tèrmica, greus cremades de tercer grau que requerirà probablement l'amputació de membres.
Segons la direcció del vent la radiació és pot estendre a la Catalunya central, a l'àrea metropolitana de Barcelona o directament sobre la capital catalana. La incertesa sobre el futur serà el malson de més d'una generació amb un alt percentatge de mort per càncer o malformacions genètiques.
Els que han sobreviscut amb una exposició propera a l'epicentre de l'explosió, tot i que el seu cos no presenti símptomes, moriran en les properes hores. Els equips de rescat que es desplacin a la zona afectada patiran conseqüències similars. La radiació no només destrueix les defenses del cos a llarg termini sinó que crea una reacció destructiva immediata sobre les ferides recents.
Els efectes seran similars als de les úniques bombes llençades fins ara a l'agost de 1945 en tres dies de diferència sobre les poblacions japoneses de Hiroshima i Nagasaki.
També dues conseqüències inquietants.
La primera, després de 73 anys, les grans potències democràtiques i altres estats totalitaris continuen tenint arsenals nuclears que fan servir per amenaçar i fer-se valer en la política de blocs mundial amb arsenals que superen x 10 la potència i efectes destructors de les primeres.
La segona, social i humana, els supervivents més afectats són anomenats hibakusha (persona bombardejada), una paraula descriptiva com a supervivent nuclear però que pels que així són els ha representat un estigma que els ha impedit viure amb normalitat, els hi ha costat trobar parella i feina, tenir relacions socials, amb problemes físics i psíquics, i amb sentiments de culpabilitat quan un fill o net ha desenvolupat malalties cròniques o mortals. Un terme que en lloc de dignificar a les víctimes ha significat culpabilitat i rebuig. Efectivament, els humans som una espècia única.
Actualment els hibakusha són els primers bel·ligerants contra l'armament nuclear i per fer-ho tenen un argument honorable i inqüestionable, ser testimonis d'allò que mai més hauria de passar.
El fotògraf Lucas Vallecillos ha retratat i entrevistat alguns hibakusha en la recomanable exposició fotogràfica que trobareu a la Sala d'Exposicions de la UAB (Edifici Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, Plaça Cívica) fins el 10 d'abril.
Que la ficció sobre un bombardeig atòmic sobre Bellaterra ens faci conscients hibakusha en el nostre confortable entorn.
(i disculpes si he ferit sensibilitats)
http://elmon.cat/bellaterradiari/opinio/29427/bombardeig-atomic-sobre-bellaterra
Gabriel Martínez i Surinyac
Gabriel Martínez i Surinyac
Escriptor i fotògraf
