S’anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava.
El camí de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa que creuava la Serra de Sant Llorenç i l’Obac, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar. Una ruta molt transitada que aglutinava tota mena de gent.
El tram de la Serra de l’Obac era un dels més perillosos i transcorria per indrets despoblats i solitaris pendissos vorejant cingles i penya-segats i sempre amenaçats per bandolers i lladregots.
Al segle XVIII va començar a davallar el seu ús. Primer per la construcció d’un nou camí, més endavant per l’arribada del ferrocarril entre Terrassa i Manresa l’any 1850. Va ser la fi del camí Ral per convertir-se en un camí ramader i en l’actualitat una ruta més de les moltes que disposen els excursionistes per endinsar-se i descobrir l’actual Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
L’hostal la Barata era un dels masos hostal més importants de tot el massís. Gairebé era aturada obligatòria pels viatgers de Barcelona abans d’endinsar-se en la part més complicada del trajecte, tant pel que fa al terreny com a la possibilitat de ser presa de lladres i bandolers.
