16 anys
És l’edat on tot
sembla començar de nou.
Vens d’uns anys
primerencs d’absoluta dependència on va desfilant la descoberta innocent i l’estima
de qui tens al voltant, els pares, el germà neguitós, la família llarga i la
curta, i de mica en mica, mes a mes, tot va agafant el ser de les coses i,
també, que n’hi ha que no s’acaben d’entendre. Per tal d’equilibrar els sentits
s’espera amb desig l’arribada de l’edat fantàstica, aquella que ja et sents
gran, què caram, sóc gran!, una mica independent, un xic rebel,un pols de
raonament, i amb sentiments valorats. Ja saps que n’hi ha que s’han gastat,
altres desapareguts i alguns oblidats, això et fa començar a pensar que potser
això és la vida,però l’energia de viure et fa repensar que altres s’han renovat
i n’hi ha de nous i meravellosos, potser el primer amor, o el desig d’abraçar
el món, o que ell t’abraci a tu, i també de fer més justes les coses, perquè ja
t’has adonat que no tot és joc net.
És l’edat que
encara no et permet volar sola, però l’esperit sí que ho fa i és en aquest on
es forgen els somnis, la il·lusió, la independència, l’esperança, el bé – i també
el mal per fer-ho tot una mica més complicat – i que la raó no sempre és la primera
pensada.
És l’edat de qui
comença a viure amb uns quants anys d’experiència.
I si bé després
es deixa enrere l’edat, llei de vida, diuen, és l’edat que mai s’oblida, perquè
és l’edat en que hem deixat de ser infants i encara no som adults, i aquest
coixí nebulós ens embolcalla per anar descobrint amb més valor el sentit de la
vida que no és altra que… bé, cadascú el seu perquè amb això no valen
experiències alienes, però sí que sigui quin sigui, l’hem de trobar cada dia en
la llibertat, la justícia, el sentiment, i si un dia és dolent, l’altre pot ser
millor. Sentir-se viu i fer sentir vius als altres.
És l’edat màgica dels
setze anys.
Als setze anys
comença la gran aventura de la vida.
Felicitats,
Laura.
