L'escriptor nàufrag per Sant Jordi surt temporalment de la seva illa per fer acte de presència a l'esmorzar literari que organitza l'Ajuntament de Barcelona al Palau de la Virreina per celebrar la diada del llibre i la rosa.
El pati del Palau es va atapeint d’escriptors que eleven el murmuri per confirmar que el bla, bla, bla és una onomatopeia real. Els nàufrags, per la seva doble vessant de solitaris i escriptors, busquen refugi a la taula gastronòmica de coques i varietat de cafè i es reconeixen entre si perquè ningú els identifica i tenen la mirada perduda. De sobte un munt de càmeres es concentren sobre els seus motius que algú ha identificat amb un revelador: "han arribat els polítics”. El protocòl comença a fer tria i convida cares conegudes a dirigir-se a l’entramat escalonat on es farà la foto oficial. Els nàufrags, per la seva condició de supervivents, intueixen que no seran convidats però per la mateixa raó aprofiten la primera disbauxa per enfilar-se fins a les darreres files. Des de la privilegiada situació podem veure el pati ple darrera de les càmeres i els polítics ja prenen posició al davant. Ja s’avisa que es farà més d’una fotografia per atemperar els ànims i deixar que l’alcaldessa digui les paraules protocolàries per inaugurar la jornada lectivo-festiva prenent el protagonisme a la Generalitat per absència d’aquesta per repressió d’estat. Algú fa la gracieta de que hi ha més escriptors que lectors, però després de recordar que la trobada també és de editors i llibreters, es calcula que només hi ha el 10 per cent d’escriptors, com els seus drets d’autor. El garbuix és considerable entre els que volen baixar i els que volen pujar. Entremig els mitjans busquen declaracions de cares conegudes i els polítics es deixen estimar amb selfies. Arribats al clímax i sabent que no l’escriurem nosaltres, és l’hora dels adéus. Els nàufrags ens acomiadem amb la mirada i aprofitem per arreplagar una mica més de coca, per la tornada.
Més tard, a l’illa de Bellaterra, tot té més sentit i calma.
