MAC a Castellbell i el Vilar
En els darrers mesos faig regulars sortides pel Bages amb el meu fill Llorenç properes a la seva residència de Els Comtals (Ampans) a Manresa. Una de les descobertes ha estat el bar restaurant Burés a l'entrada nord de Castellbell i el Vilar i amb espectaculars vistes a contrapicat sobre la serra de Montserrat.
Fa temps l'estructura antiga de l'edifici va despertar la meva curiositat i, dit i fet. La meva sorpresa va estar trobar-me un interior decorat de manera rústica i les parets de les dues sales bar-restaurant decorades amb pòsters de pel·lícules i de fotogrames que temps enllà eren el reclam principal per atreure espectadors a les sales. Un lloc nostàlgic i agradable i més quan les preguntes van rebre resposta d'en Manel, l'amable encarregat de l'espai juntament amb la seva esposa russa que parla un excel·lent català. La construcció era de l'antic cinema de Castellbell i el Vilar i l'espai adquirit pertanyia al vestíbul del cinema. L'antiga sala de butaques era un espai tancat i que en ocasions serveix per activitats de grups socials del poble. En la restauració va trobar centenars de cartells de cinema i fotogrames de les pel·lícules que van ser projectades al llarg dels anys. En Manel en va fer una selecció i les va emmarcar per decorar el nou local, ara reclam d'un nou tipus de clientela. De tant en tant m'hi aturo, bé per esmorzar, bé per dinar, segons com bufa el vent del dia, i els cartells inspiren records i reflexions sobre el temps i el cinema, i com als espectadors aquelles pel·lícules repercutien en les seves vides bé per diversió, bé per somniar, bé per prendre decisions importants com ho havien fet els herois o antiherois de la pantalla: Alec Guinness, Kirk Douglas, Robert Mitchum, Marlon Brando, Johnny Weissmuller, Ingrid Bergman, Bogart, o els hispans Pepe Isbert i Sara Montiel. Tots amb l'atracció del cartell corresponent, icones dibuixades per artistes que sabien com ningú plasmar l’ànima de l’acció i que han passat per la professió amb la discreció de formar part del món de l'espectacle en la vessant del negoci de la exhibició, contractats majoritàriament pels distribuïdors per atreure espectadors a les sales. Potser alguns espectadors encara recorden els grans murals que decoraven per setmanes de forma espectacular la façana dels cinemes d'estrena més importants, joies que en ocasions imitaven, no el cartell oficial (cada país feia el seu, per això podem trobar cartells diferents per cada pel·lícula i país on s'ha estrenat), sinó el perpetrat per l'artista autòcton que sabia impregnar com ningú allò que s'estava oferint, el millor espectacle del món. Fotos vintage d'aquestes sales formen part de la memòria urbana amb les corresponents cues d'espectadors que en les estrenes eren interminables. El cartell es distribuïa pels carrers per captar l'atenció de l'estrena de la nova projecció i els fotogrames eren els antics spoilers de fragments d'acció o d'amor que decoraven el vestíbul observats amb desig de cinema mentre es feia cua per comprar l'entrada o accedir a la sala.
Un dels artistes de cartells de cinema és en Macari Gómez, reusenc retirat a Olesa de Montserrat i que en els últims anys ha rebut el merescut reconeixement amb exposicions de la seva obra i una honorífica Creu de Sant Jordi. Alguns actors famosos van tenir interès en conèixer MAC impressionats pels retrats dels personatges als quals interpretaven. Com Charlton Heston, que quan es van conèixer personalment, Macari li va regalar un retrat de Moisès (Els 10 manaments, 1956). Va tenir admiradors com Marlon Brando o Salvador Dalí. Firmava els cartells amb un MAC característic i visible dins el cartell. Els cartells de la principal sèrie de James Bond (Sean Connery) són seus. Per la llegenda, George Lucas li va encarregar cartells de La guerra de les galàxies, però no va ser finalment seleccionat tot i que va cobrar per la feina.
Recentment vaig fer fotografies de les parets dels cartells per penjar-ne alguna a INSTAGRAM i fer conèixer aquest espai tan singular. No vaig fixar-me en els artistes a l'hora de fer la tria i aleatòriament vaig penjar el 26 de juny (2018) la fotografia que incloïa els cartells de VIVA ZAPATA (Marlon Brando,1952), i PECADO DE AMOR (Sara Montiel,1961).
INSTAGRAM
El 21 de juliol es mor Macari Gómez, MAC, (Reus, 1926) a Olesa de Montserrat, la ciutat de residència, a l'edat de 92 anys. No vaig trigar gaire en visitar Castellbell i comentar la notícia amb en Manel. Un amic d'en MAC que havia visitat l'espai va dir que algun dia hi tornaria amb ell. Hagués estat bé que en MAC signés les reproduccions dels seus cartells. Vaig tornar a repassar la sala per trobar els cartells d'en MAC.
I sí, eren Viva Zapata i Pecado de amor, que jo havia publicat a Instagram 3 setmanes abans de la seva mort.
Premonició?, potser, però com a narrador em va atreure la probabilitat, si més no la motivació, per fer-ne un article i fer conèixer l’artista.
Podeu fer un repàs de l'obra de MAC al següent enllaç
Gabriel Martínez i Surinyac
Fotògraf i narrador.
