El Papa de Roma ha visitat Madrid per
protagonitzar una Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Ha aconseguit reunir un
milió de joves en una eucaristia ja anomenada campament de la fe.
Sense treure raons als que consideren que en
el món actual ens falta fe, també s’ha de considerar que la fe no només ha de
ser religiosa i que quan la fe té nom i cognoms, segurament ja podem començar a
dubtar. Les imatges que s’han emès han mostrat una joventut exaltada, fervent,
animada, cridanera, pancartera, fidel… amb un punt de forofisme que hom havia
de contextualitzar l’esdeveniment per no confondre’l amb el concert de rock de
torn o el partit de futbol al màxim nivell. Amb gran escepticisme he pogut
seguir la noticia amb una certa recança i preocupació. Quan des de unes
posicions cristianes es té por del fonamentalisme islàmic en termes de religió,
em pregunto si no s’està contra programant un fonamentalisme de l’església catòlica.
Com serà que si cada vegada la vocació
sacerdotal va a menys, no surten d’aquestes trobades milers de joves disposats
al sacrifici de fe per sempre més? Quin problema genera que d’aquesta cantera
no surtin els professionals que han de fer omplir esglésies de fidels i
transmetre la paraula de Déu amb fervor i convenciment?
Sense entrar en detalls que desconec voluntàriament,
intueixo que amb el temps el desencís o la descoberta de la veritat fa obrir
els ulls a la joventut. En una paraula, manipulació.
El joves en formació no es poden aïllar de l’entorn
familiar, cultural i educatiu en el que han nascut. És així que en països amb
molta cultura religiosa i amb un cert poder polític, és més fàcil que
l’educació religiosa sigui sectària i recondueixi les ànimes als objectius de
fe. D’aquesta manera va passar amb el franquisme amb les esglésies plenes,
assignatures de formació religiosa catòlica (cap alternativa), eucaristies
periòdiques, confessions obligades per no anar a l’infern i, en definitiva una
formació en la fe que en realitat era la por de Déu. Quan per un costat arriba
la democràcia i per l’altre els joves tenen accés a altres realitats de
llibertat, es produeix el fenomen tan habitual de renegar d’allò que t’han
ensenyat per una raó molt especial, has obert els ulls i analitzes que durant
els teus millors anys d’adolescència i joventut t’han intentat manipular.
És molt possible que el perfil d’aquest milió
de joves no sigui unificat, o ja faria por de debò, però si que alguns trets
característics poden ajudar a entendre la seva fe. Alguns venen de països
totalitaris o de poca tradició democràtica, amb la qual cosa tenen tots els números per ser
conduits fora dels camins de la llibertat personal. Altres viuen en entorns
familiars rígids en les normes i en conseqüència també tenen limitada la seva
llibertat individual. Més ho són en àmbits d’educació en escoles religioses on
la fe té més valor que la ciència i, per si no n’hi ha prou, els espais lúdics
també estan influïts per la presencia religiosa.
El que sobta és que en un món amb xarxa, es
mantinguin aquestes situacions de manipulació,la qual cosa ens fa deduir que
les xarxes no serveixen per conèixer i obrir-se a altres opinions i arguments,
sinó que són utilitzades per reafirmar els propis valors buscant aquells que
pensen com tu i rebutjant d’entrada els que no estan a la teva onda. No hi ha
lloc per la reflexió i el diàleg de les idees. Simplement la reafirmació del
jo, del que no és possible que m’hagin manipulat i “amb mantindré fidel al meu
àmbit perquè el que fa por és la llibertat, perquè està plena de dubtes i
incerteses i en el món que m’han educat, que té la avantatge de tenir les coses
clares, només hi ha un Déu, que ho ha
fet tot a la seva semblança, que la seva església només em deixa cardar per
procrear, que em prohibeix el preservatiu tot i que pugui transmetre malalties,
que em dicta normes de matrimoni sense que ells les practiquin, que silencia la
pederàstia dels sacerdots, i que en definitiva em fa la vida més fàcil perquè
altres pensen per mi”.
Afortunadament hi ha milers de joves que quan
tenen una oportunitat de trencar el seu cercle viciós en la fe, s’acosten al laïcisme
perquè des de una posició neutral s’està més proper a la fe, per molt
contradictori que sembli des de posicions religioses establertes. Però mentre
això no passi poden passar anys i segurament el seu vot polític tindrà
connotacions conservadores que són les que han impedit durant segles que viatgem
a altres planetes, i que només ho puguem fer amb la imaginació que , segons la
seva opinió, també és un valor que hauríem de reprimir.
