Quan hom s'inicia en l'esport d'equip a través del futbol, ho fa a primerenca edat i busca referents, herois, amb els quals orientar i exercir l'esport. Fins i tot orienta la seva situació en el camp segons sigui aquesta mateixa posició l'executada per l'ídol.Curiosament si al llarg dels primers anys es canvia d'heroi, cosa habitual en els nens, també es demana a l'entrenador el canvi de lloc al camp, encara que de vegades ja no hi ha punt de retorn i si t'has iniciat com a defensa, aquí et quedes i només si el teu objectiu és fer gols i no els fas, la teva carrera es reinventa a una altra posició al camp, la banqueta o l'elecció d'un altre esport més individual. El futbol és una de les primeres activitats en el món en què es descobreix el fracàs i la frustració i la manera de superar aquest primer mal tràngol pot ser de gran influència en el teu futur en l'edat adulta.Certament hi ha alguna cosa de cert en això que fa que entrenadors de jugadors infantils, no tots, intentin inculcar la formació als nois a través de l'activitat esportiva, sent la prioritat l'educació. Conceptes educatius sobre la victòria o la derrota, l'equip són tots, la felicitació a l'adversari, la generositat amb el company, la cultura de l'esforç, el respecte a l'àrbitre, el gol és un treball del conjunt i, en definitiva, l'esport és cultura i educació.Malauradament no és un objectiu fàcil quan els referents professionals no es comporten com a tals i els herois, jugadors i entrenadors, i la societat esportiva en què exerceixen la seva autoritat, no són models d'imitació, així com els aficionats que amb la seva emoció i diners mantenen tot el muntatge. El guanyar com a única meta i a qualsevol preu és la màxima en que se sosté el futbol professional i el seu mirall enfront dels imitadors infantils exerceix una mala influència.Per això, quan cíclicament apareixen dignes models de joc creatiu, respecte al contrari, esforç solidari, acatament als jutges, i educació cap a l'esport, de forma automàtica es construeix el seu antagonista que com a característica intrínseca és destruir més que crear i que no té vergonya d'utilitzar la manipulació informativa i la mentida com armes principals per enfonsar el nou patró de joc, dins i fora del terreny.No forma part de l'esport. Forma part de l'educació, de la mala educació. I el triomf d'aquest mal ens demostra que l'esperança disminueix mentre seguim invertint en armes i retallant en educació. En el fons som depredadors, però som els únics que ens aniquilem entre nosaltres. I amb el futbol aprenem de petits que l'únic que val és sortir del camp amb el triomf, que és l'únic que tindrà èxit fora d'ell.Tot i la realitat, gràcies a tota la gent i als entrenadors que encara s'esforcen a canviar les coses i en donar un altre valor a la frase tòpica: el futbol és així.Gràcies, Josep Guardiola
