29.12.14
21.12.14
14.11.14
9.11.14
8.11.14
Votaré per tú
La seva dissort va començar quan el van allistar a la «quinta del biberó». Va fer els 18 anys en plena batalla de l'Ebre i després de la derrota republicana va triar el camí de l'exili per por a la represàlia franquista; el temps li va donar la raó. A França, per joventut i experiència de guerra, va seguir en la lluita. Més tard, va pensar que havia tingut sort quan va saber l'horror dels camps d'extermini nazi als quals hi havien enviat exiliats com ell. Aquesta vegada i després d'anys de guerra mundial en la resistència contra el feixisme, estava del costat dels vencedors. Innocent, va creure que la conseqüència immediata seria la caiguda del franquisme. Com que no va ser així, va fer suport als maquis com a darrer intent de fer veure als ulls d'Europa que al sud encara hi mancava llibertat. Això només li va valer per ser considerat gairebé com un delinqüent i cap democràcia europea patia mala consciència. Havia perdut la joventut fent les guerres i ara estava perdent l'edat adulta en una causa perduda. Amics seus, que van tornar després de la derrota en la guerra civil, també creien el mateix (els que no van ser afusellats), després de passar per la presó van fer el cap clot i gràcies. Va continuar vivint a França, tan a tocar del seu país enyorat que depenent de com bufava el vent el podia escoltar; el color de la terra era el mateix perquè només guerres d'altres segles l'havien dividit territorialment.
L'aixeta de l'esperança
Un gir diplomàtic va encetar temps d'amistat entre els Estats Units i l'Espanya de Franco i va tancar l'aixeta de l'esperança. Es va tornar malaltís. No podia viure tan a prop i alhora tan lluny, era una ànima en pena. Va triar un nou exili a Mèxic, al costat de molts altres exiliats que ja l'havien fet segona pàtria. Va refer la seva vida i en la distància va seguir bel·ligerant amb el seu ideari democràtic. Potser un dia, algú li ho sabria reconèixer. Mort Franco va sentir que havia arribat el moment. Llavors, li van fer saber que encara no, també els seus, que la transició obligava a mirar endavant. Després de tants anys, de tan lluny, de tanta melangia, de tanta fe per a un agnòstic, de tants somnis de futur, de tant torbament, ell, també, cap clot i gràcies. De fet, tampoc ja no recordava si havia de demanar alguna cosa: una medalla, una pensió, un monument, un respecte en els llibres de text, unes gràcies, un record per als que ja no podien demanar res? Amb el temps va anar refent una nova il·lusió i ho va verbalitzar a la seva família a la qual va reunir una tarda de diumenge per dir-los: «vull votar al meu país». Potser era una simple excusa o potser el gest que millor simbolitzava tants anys de sacrifici. Va preparar el retorn que havia de coincidir amb l'edat de jubilació, amb paciència, perquè ja no calia empenta i tampoc ningú l'esperava per dir-li no sé què. I finalment, un dia, al seu país, a l'escola, amb la seva minsa gent, sense esbombar-ho, amb tota la justícia moral, amb tots els records plegats per les arrugues, sense importar per qui votava ni quines eleccions se celebraven, va introduir una papereta dins l'urna. La llibertat. El gest no va passar indiferent perquè ho va fer amb un plor desconsolat i el cos tremolós. A la sala, joves de divuit anys votaven per primera vegada, com ell. Per un moment va tenir la vanitat de pensar que ell hi tenia alguna cosa a veure. Va morir abans de tenir una segona elecció, perquè un cos no pot resistir una vida amb la joventut robada. I si algun dia era digne de memòria, ja seria cosa dels seus néts, perquè la seva era criant malves.Gest de llibertat
Hi ha molts moments en democràcia i al llarg del currículum d'un elector en què es valora la possibilitat de faltar a la cita electoral; per diferents raons: ideològiques, de conjuntura política, lúdiques, per negligència, per manipulació o simplement per desencís. Diuen que l'abstenció també és un gest de llibertat. Ningú no ho dubta. Aleshores, sorgeix la veu que ens recorda que n'hi ha molts que en vida no van tenir mai l'avinentesa d'exercir el simple dret de passar per les urnes, ni per abstenir-se. En record dels que mai van tenir l'oportunitat de votar, com a mínim, votem per ells si no som capaços de votar per nosaltres. Per fer-ho, només cal tenir memòria.
Un gir diplomàtic va encetar temps d'amistat entre els Estats Units i l'Espanya de Franco i va tancar l'aixeta de l'esperança. Es va tornar malaltís. No podia viure tan a prop i alhora tan lluny, era una ànima en pena. Va triar un nou exili a Mèxic, al costat de molts altres exiliats que ja l'havien fet segona pàtria. Va refer la seva vida i en la distància va seguir bel·ligerant amb el seu ideari democràtic. Potser un dia, algú li ho sabria reconèixer. Mort Franco va sentir que havia arribat el moment. Llavors, li van fer saber que encara no, també els seus, que la transició obligava a mirar endavant. Després de tants anys, de tan lluny, de tanta melangia, de tanta fe per a un agnòstic, de tants somnis de futur, de tant torbament, ell, també, cap clot i gràcies. De fet, tampoc ja no recordava si havia de demanar alguna cosa: una medalla, una pensió, un monument, un respecte en els llibres de text, unes gràcies, un record per als que ja no podien demanar res? Amb el temps va anar refent una nova il·lusió i ho va verbalitzar a la seva família a la qual va reunir una tarda de diumenge per dir-los: «vull votar al meu país». Potser era una simple excusa o potser el gest que millor simbolitzava tants anys de sacrifici. Va preparar el retorn que havia de coincidir amb l'edat de jubilació, amb paciència, perquè ja no calia empenta i tampoc ningú l'esperava per dir-li no sé què. I finalment, un dia, al seu país, a l'escola, amb la seva minsa gent, sense esbombar-ho, amb tota la justícia moral, amb tots els records plegats per les arrugues, sense importar per qui votava ni quines eleccions se celebraven, va introduir una papereta dins l'urna. La llibertat. El gest no va passar indiferent perquè ho va fer amb un plor desconsolat i el cos tremolós. A la sala, joves de divuit anys votaven per primera vegada, com ell. Per un moment va tenir la vanitat de pensar que ell hi tenia alguna cosa a veure. Va morir abans de tenir una segona elecció, perquè un cos no pot resistir una vida amb la joventut robada. I si algun dia era digne de memòria, ja seria cosa dels seus néts, perquè la seva era criant malves.Gest de llibertat
Hi ha molts moments en democràcia i al llarg del currículum d'un elector en què es valora la possibilitat de faltar a la cita electoral; per diferents raons: ideològiques, de conjuntura política, lúdiques, per negligència, per manipulació o simplement per desencís. Diuen que l'abstenció també és un gest de llibertat. Ningú no ho dubta. Aleshores, sorgeix la veu que ens recorda que n'hi ha molts que en vida no van tenir mai l'avinentesa d'exercir el simple dret de passar per les urnes, ni per abstenir-se. En record dels que mai van tenir l'oportunitat de votar, com a mínim, votem per ells si no som capaços de votar per nosaltres. Per fer-ho, només cal tenir memòria.
28.10.14
25.8.14
14.8.14
El fuet
-Redéu, qui s'ha menjat els quatre fuets que he comprat avui?
-????
-Així no hi ha manera de preparar el kit de supervivència del 11 de setembre
17.7.14
27.6.14
12.6.14
República
Un nieto visita el cementerio y habla sobre una tumba.
-Abuelo,ya tenemos República. Tenía razón. La democracia siempre vence.
-Abuelo,ya tenemos República. Tenía razón. La democracia siempre vence.
Del interior de la tumba surge una voz:
-Tu abuelo está en la tumba de al lado.
-Ya lo sé. ¿Quiere que le mienta?
26.5.14
Vanitat
Va absorbir la prepotència fins el nucli abdominal. Llavors la fusió va esclatar i va començar el Big Bang expandint la vanitat
Motius per votar
80 anys després i la meitat amb dret a vot. Pocs anys més si comptem la història de la Peninsula des del Big Bang. Calen més motius per votar?
13.5.14
10.5.14
Residència
Un pare porta al seu pare a la residència i aquest recorda el trist dia que va acompanyar al seu. Tornen a casa. #santfeliu #santjordi
Un dels cinc guanyadors del concurs de microrelats per Sant Jordi de Sant Feliu del Llobregat 2014, 10 maig
Un dels cinc guanyadors del concurs de microrelats per Sant Jordi de Sant Feliu del Llobregat 2014, 10 maig
9.5.14
Musa
Primer amor,després musa,desavinença,separació,
tornem-hi,amor impossible,vides separades,mort. Musa
El pas del temps
20 anys:menjar-se el món.
40 anys:el món et menja
60 anys: dins la panxa del món.
80 anys: redéu, hi ha corbs dins el món.
40 anys:el món et menja
60 anys: dins la panxa del món.
80 anys: redéu, hi ha corbs dins el món.
8.5.14
6.5.14
26.4.14
Oració
Oració.Quan la bona gent es mor amb valentia i després de molt patiment,tinc un mal pensament vers els miserables que segueixen vius. Perdó
24.4.14
23.4.14
La Princesa
Enamorats de la princesa.El drac amb sang va fer una rosa. El princep va escriure un poema.Ella preferí somniar. #santfeliu #santjordi
El Drac
El Drac,buit de foc,va cridar que era il·legal,mentre #SantJordi li regalava un llibre i la princesa li oferia una rosa.Va preferí l'espasa
Sant Jordi
Va regalar la rosa, pansida en hores. Li van regalar un llibre amb un futur immaculat a l'estanteria. Un dia feliç
21.4.14
Frase
Molt bé escriure i reproduir frases belles i entenimentades sobre el sentit de tot plegat.I seria fantàstic que algú en fes pràctica
20.4.14
18.4.14
Trobar
Busca amor i troba sexe.Busca sexe i no troba amor.Busca parella i troba desamor.Espera i no troba res
16.4.14
Cicle
Eeem hola m'agrada m'agrades volsss? t'estimo t'estimo molt boig per tú no vols? silenci prou Adéu Eeem
12.4.14
Aniversari
Va bufar virtualment tantes espelmes com anys feia. La crisi i la copa buida.Res va impedir sumar anys
Ronquit
-Ahrrrrrrr,aaaaahhhrrrrrrr, aaaaahhrrr,aaaahhrrrrrrr.
-Kikli, kikli,(cop de colze als ronyons)
-Auuuuuhhhh
11.4.14
Timid
-M'agrades, m'agrades, m'agrades, m'agrades molt...
-Què dius?
-Plourà.
-Porto paraigües. Adéu.
Irresistible
Se'ls va mirar al plat,clara cruixent, rovell sucós,un pols de sal.Ningú mirava.El client no ho va saber.
Migdiada
Sofà.Cap enrere. Esquena relliscada.Ulls tancats.Escalfor solar. Run run de telenotícies. Estimada migdiada.
8.4.14
Pas cebra
Va creuar el pas cebra amb la mirada fatxenda a contrasentit tanmateix com la del conductor sobre el mòbil
7.4.14
Tweet
Amb un tweet es van enamorar.Van viure un per l'altre amb relativa felicitat.Algun dia es coneixerien
Espera
15 cigarretes somniant amb el cinema clàssic.Ella va sortir de la botiga i ell:
-Segur que ja ho tens tot?
Comandament
Un tic,seguit de tremolors i ofecs.La mà al cor. Fins que la nena va cridar:he trobat el comandament
19.3.14
Dia del pare
-Pare
-Sí?
-No,l'altre
-Digue'm?
-No Déu,l'altre
-Què vols?
-No,mossèn,l'altre
-??
-El del dia del pare. Quines ofertes tens?
Papa tweeter
Papa, com diu en aqell quadre de quan era petita, ets el millor de tots!! (però ja no ens assemblem a aqells dibuixos barroers..)
Laura Martínez
Laura Martínez
16.3.14
Marató aniversari
Fa 29 anys de la meva primera Marató.
Fa 29 anys de la meva última Marató.
3 hores 54 minuts a les dues
14.3.14
Asimilado
-¿Ni con monarquías,franquismo y transición vigilada,los catalanes no se han asimilado?
-Y los más rebeldes con apellidos españoles
-Cuervos
9.3.14
Dia de la dona
-Maridet meu, et deia que la rentadora i el rentaplats poden anar al mateix temps
-Però si estan en habitacions separades..
Independencia
-Papá, cuando me case, ¿seré de mi marido?
-... y de tu padre,tu madre, tu jefe, tus hijos, tu ministro..
-¿Y yo?
-A jugar
-Papá, si con la guerra se consigue la independencia y votando no,¿nos pelearemos cuando quiera irme? -A jugar
-Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos -No, los socialistas no volverán -Papá, estaba recitando Bécquer
-Papá, ¿Dios creó España antes que nada? -Sí -¿Porqué hay otros países? -Creó nacionalismos -¿Dios se volvió malo? -A jugar
-Papá, ¿votar es malo? -Sólo cuando pierdes -Y si no votas, ¿cómo lo sabes? -A jugar
-¿La guerra civil no era legal? -No,Mariano. -Así ¿debemos condenar a Franco? -Ya ha prescrito -Sigo... La independencia no es legal
-Papá, si con la guerra se consigue la independencia y votando no,¿nos pelearemos cuando quiera irme? -A jugar
-Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos -No, los socialistas no volverán -Papá, estaba recitando Bécquer
-Papá, ¿Dios creó España antes que nada? -Sí -¿Porqué hay otros países? -Creó nacionalismos -¿Dios se volvió malo? -A jugar
-Papá, ¿votar es malo? -Sólo cuando pierdes -Y si no votas, ¿cómo lo sabes? -A jugar
-¿La guerra civil no era legal? -No,Mariano. -Así ¿debemos condenar a Franco? -Ya ha prescrito -Sigo... La independencia no es legal
Catalanofóbia
-Papá, mamá está en la cama con un hombre
-Somos liberales.
-Es un cura
-Y católicos
-Habla raro
-Latín,la cuna
-Es catalán
-¡Policía!
12.2.14
Jutge d´amor
-Perquè serveix l'amor?
-Perquè no t'imputin,princesa.
-Mai m'havies anomenat així.
-Digue-ho al jutge quan t'interrogui
8.2.14
6.2.14
Subscriure's a:
Missatges (Atom)