Indigneu-vos també…
Quan escopim
al carrer.
Quan no saludem.
Quan no som puntuals.
Quan cridem sense que estiguem ferits.
Quan ens enfadem només en hores de feina
Quan la nostra frustració l’han de pagar els
altres.
Quan fem esperar els cotxes en el pas de zebra
o quan no els respectem quan som conductors.
Quan diem que el preu del peatge és massa car,
i continuem pagant.
Quan s’ha de pagar per veure els fills.
Quan els corruptes segueixen guanyant vots i
no anem a votar.
Quan el ciment es menja el verd.
Quan volem especular amb la nostra propietat.
Quan accelerem a l’autopista per no facilitar
l’accés al que hi accedeix des del lateral.
Quan els discapacitats no tenen escola
integrada.
Quan expliquem la nostra vida pel mòbil i no respectem el silenci del demés.
Quan obren una caixa més al Super i de ser
últims passem a ser primers sense respectar l’ordre.
Quan tenim gos i deixem el carrer brut.
Quan fem una estona de cua i quan ens arriba
el torn encara hem de preparar els papers.
Quan davant el prestatge de productes no sabem
si és l’A o el B i hem de trucar a la parella perquè ens ho digui.
Quan seguim comprant els productes que es
publiciten en programes de televisió indignes.
Quan enlairem esportistes sense ètica i valors
només perquè ens fan guanyar.
Quan et rebaixen el que prèviament han pujat.
Quan ens fan confondre un patrocini per una
carrera de cotxes.
Quan hi ha mitjans que viuen de fabricar
mentides i després de crear-ne opinió.
Quan no sabem mai quin és el contracte de mòbil
que tenim.
Quan el paisatge urbà és publicitat.
Quan comprem la mateixa tecnologia una i altra
vegada perquè ja no s’arregla.
Quan ens destrossen el paisatge de mar i
muntanya però volem tots els serveis a tocar quan hi anem.
Quan t’has venut el patrimoni dels teus avis.
Quan no volies escoltar les batalletes del teus
avis i ara ja no te les poden explicar.
Quan els pares i els avis t’han de visitar
perquè tu no ho fas.
Quan ens indignem amb el que fan els altres i
no valorem el que fem nosaltres per indignar-los.
