El petó de l'Hôtel de Ville, Robert Doisneau,1950
La manipulació de les imatges no és un tema
nou en el debat sobre la objectivitat en la interpretació de la realitat. El
principal àmbit sobre el que es basa és en la percepció de credibilitat de les
imatges per part del receptor i la incapacitat d’aquest per fer-ne una lectura
analítica, és a dir, la seva capacitat crítica sobre el que veu, una disposició
activa per rebre i interpretar el bombardeig d’informacions visuals que li
arriben. Forma part d’un alfabetisme de la imatge que té una prioritat relativa
en les línies educatives més preocupades en eradicar l'analfabetisme de
lectura. Ens adonarem que si malgrat els esforços els índex de lectura són
preocupants, què no passarà amb el sector imatge on no n’hi ha prou veure-les per
entendre-les i valorar-ne el seu context. Valgui dir aquí que els esforços
personals dels educadors per corregir aquest paràmetre són envejables però el
sistema sempre va a remolc de la realitat.
Una imatge es pot manipular de moltes maneres.
Des del mateix moment de captura per part del fotògraf quan selecciona el tema,
l’enquadrament i punt de vista. Forma part d’una interpretació personal de
l’autor que aplica la seva subjectivitat a un instant de la realitat reproduïda
per la objectivitat de la tècnica fotogràfica. També existeix la possibilitat de
que el fotògraf intervingui en aquest moment per fer venir bé els fets als seus
interessos. Veu una imatge que en una circumstància podria existir però no s’ha
produït davant la càmera. Per tant, fabrica una posta en escena per construir
aquesta realitat, ja sigui “el petó” d’enamorats a Paris (Robert Doisneau) o la
mort d’un milicià en la guerra civil espanyola (Robert Capa). I fidels a l’ens
de la imatge, sempre seran imatges reals.
Una altre variable és quan aquesta imatge
arriba a la redacció i altres responsables intervenen en la selecció d’imatges,
re enquadraments, peus de foto, redacció textual i compaginació, és a dir, la interpretació
per part d’altres que en certa manera fan un maneig de la imatge seguint
interessos periodístics, ideològics, de mercat o d’empresa. I aquí una imatge
es pot interpretar de manera diferent a la realitat o també no publicar-la per interessos
comercials, com podria ser per no ferir la sensibilitat d’un anunciant del mitjà.
Per tant, quan arriba al lector, la imatge ja
ha estat cuinada a conveniència. Entenem que sota la seva complicitat i
aprovació, perquè per això compra o veu un determinat mitjà més proper a la
seva manera d’entendre les coses i no un altre, que farà interpretacions diferents
al seu pensament. Els lectors més crítics procuren valorar la mateixa informació
en diferents mitjans i en conseqüència formar la seva pròpia opinió. Com requereix
coneixement, voluntat, temps i diners, fem confiança als “nostres mitjans” i signem
ho accepto.
Aquest procés que existeix de sempre, es
renova amb la incorporació de la era digital, la facilitat de captura
d’imatges, la proliferació de mitjans digitals, la facilitat de manipulació
d’imatges en edició, l’accés de l’aficionat a la xarxa, i el penjar directament
les imatges i fer-ne la seva interpretació. Tot allò que segueix en mans dels
professionals pot tenir una línea paral·lela per part de la gent digital que
creient que té el món a les seves mans, diguem xarxa, surt dels seu anonimat i
esdevé autor entrant de ple en el procés.
La multiplicació de fonts, imatges, interpretacions i manipulacions es
multiplica a l’enèsima potencia i produeix un soroll que contamina l’habitual
procés de producció de la imatge. Quan aquest soroll es rebaixi, tornarem a
confiar en els nostres mitjans perquè ens cuinin les imatges seguint la
manipulació tradicional i no aquella fabricada per aficionats.
El problema ve quan molts d’aquests professionals volen competir amb els aficionats i manipulen de manera barroera
imatges per servir als interessos editorials i dels seus lectors que, fidels
als seus mitjans, hi mantenen la credibilitat. És aquí quan curiosa i
afortunadament els aficionats de la xarxa formen l’avantguarda per desemmascarar-los
perquè, i això és més preocupant, un cert corporativisme impedeix als mateixos
professionals aixecar catifes. Segurament perquè tenen clar que ningú és lliure
de pecat i la millor teràpia és fer-ne caricatura, o perquè la majoria es
produeix dins l’àmbit esportiu o en els anomenats mitjans grocs i aquests són
una excel·lent cortina de fum, que dins l’àmbit comunicatiu és la manera com es
coneix la tàctica de desviar l’atenció, com repetir obsessivament Per què?
També és cert que el concepte de manipulació
és interpretable i és la mala intenció el que el fa menyspreable. Tant senzill
com trobar algú que ho reconegui.
