La diada de l'editor

Al capdamunt de la classificació de la temporada Sant Jordi 2006 hi trobem dos autors novells en les respectives lligues de ficció i no ficció. Una mena de sorpresa que es valora com un toc d’atenció als editors sobre la capacitat que té el mercat per crear campions de figures inèdites per damunt de veterans i consagrats.
Ni de bon tros. Els èxits de llançament són maniobres perfectament planificades dels editors i els autors ho interpreten com un avís sobre qui té la paella pel mànec, i en tot cas el poder dels autors no va més enllà del 10 per cent. Si tots els exemplars venuts per Sant Jordi es llegissin, és innegable que l’índex de lectura no seria tan baix. Els veritables lectors compren llibres tot l’any. Si els editors fan el negoci per Sant Jordi, només necessiten compradors, i els lectors i autors formen part de l’escenografia indispensable de tota posada en escena. Curiosament aquest sistema sempre va acompanyat d’una generosa tirada i una presència destacada en els mitjans, lloant al lector que ha sabut fer un descobriment literari i l’autor per la seva paciència, humilitat i sacrifici. De sorpresa, res de res, només que uns editors fan més guanys que altres, però si bé poden perdre algun partit, la Lliga sempre és per al que té més pressupost i rep la complicitat dels mitjans. A hores d’ara els editors ja tenen sobre la taula els candidats de la lliga Sant Jordi 2007 i els autors deleixen per ser-ne els escollits, perquè, a més, la propera temporada també hi ha Lliga internacional.
Quina casualitat que davant la invitació de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, el català i el castellà hagin compartit el liderat de la diada.

(AVUI, 29/4/06)

Libres en català als grans magatzems

Qualsevol que visiti els departaments de llibres de la majoria dels grans magatzems podrà observar la informació en català sobre les novetats, els gèneres, les temàtiques, les ofertes o les enquadernacions.
Cada vegada que faig un tomb per aquests amples passadissos literaris no deixa de sorprendre’m la dificultat que tinc per trobar, sota cartells en català, els llibres en català. I quan hom descobreix el prestatge català, només ofereix una mostra testimonial, per no dir rància, de les edicions en la nostra llengua. Sempre m’ha semblat una contradicció tenir cura del rètol en una llengua i oblidar-se del producte en el mateix idioma, però ho he atribuït al sentit comercial d’aquests grans centres amb una clientela que, quan es tracta de llegir, té hàbits de lectura en castellà, per no aventurar-me en altres consideracions. Ara la meva anàlisi trontolla gràcies a les notícies que ens arriben sobre el boicot a productes catalans; en un centre comercial de fora de Catalunya han situat un cartell en els prestatges de cava on s’informa del gran assortit de caves no catalans que el comprador pot trobar a l’esquena del passadís de congelats. I, segons diuen, són perseguits i multats per l’administració catalana els comerços catalans que no tenen cura de fer els cartells en català. Ara entenc els rètols en català en les seccions de llibres dels grans magatzems. Una doble estratègia comercial molt intel·ligent que intenta evitar les multes des de Catalunya, els rètols, oferint la majoria de llibres en castellà per evitar que no s’enfadin aquells que són favorables al boicot, tot i que se la juguen perquè des d’aquí podríem pensar malament i considerar que fan boicot a la literatura en català.
Per evitar confusions degut a no comprendre del tot les polítiques en el punt de venda, corro al gran magatzem per mirar l’esquena del passadís de congelats. Potser allà trobaré el gran assortit de llibres en català. (AVUI, 20/12/05)