Ciutadans tecnològics

La tecnologia sobre comunicació ha entrat de ple en les nostres vides. Entre els aparells que destaquen a la llar i que n’han retirat uns altres per obsolets, trobem televisors, equips de música, enregistradors de vídeo, receptors digitals per terra o per satèl·lit, home cinema, foto i vídeo, ordinadors, Internet, telefonia… No hi ha temps que s’espatllin i, si ho fan, surt més a compte la compra d’un de nou que no pas reparar-lo. Hem entrat de ple en el consum tecnològic i ens hem creat la necessitat i el desig de tenir la darrera novetat per sentir-nos més comunicats i això sembla un pas més vers la felicitat. Som tan previsibles que els nostres Grans Germans han vist molt clar el nostre futur digital. L’anomenada “apagada analògica” havia de ser el 2012 i tot apunta que acabarà sent el 2008.

L’estratègia així ho apunta. Primer pas: aposta per la Tecnologia Digital Terrestre perquè el cable o el satèl·lit tenen una infrastructura més complicada per arribar en poc temps a totes les cases. Segon pas: sota el reclam d’un gran esdeveniment esportiu, com ara els mundials d’Alemanya, s’ha concedit l’exclusiva de la seva cobertura a un nou canal digital, La Sexta, que ha fet vendre milions d’aparells de recepció. Tercer pas: no n’hi ha prou; cal amplificar el senyal de l’antena de tota la vida. Milers d’antenistes hi treballen. Quart pas: quan acabi el mundial, ens diran que el receptor digital no permet la interactivitat i ens oferiran un altre aparell més complet i ara rebaixat.

Després vindran les pantalles digitals a bon preu que més endavant deixaran pas a les d’alta definició, i després enregistradors d’aquest mateix sistema i així successivament fins que ens tornaran a vendre tecnologia sota el reclam de la darrera generació i potser tornaran el cable i el satèl·lit. Però al darrera d’aquests grans canvis hi ha un gran espectacle com un mundial o un jocs olímpics; per cert, els propers seran el 2008. Coincidència o màrqueting de la comunicació? Rectifico: al darrere de tot això estem nosaltres, fidels ciutadans tecnològics a l’espera de la propera novetat. La tecnologia ja és al nivell de les necessitats primàries.

Si un immigrant assoleix la condició de ciutadà tecnològic, aconseguirà la seva integració. Benvinguts a la societat moderna de l’era digital.

EL TRIANGLE, 12/06/06

Fomentar una llengua

La revista Leer de novembre (2005) publica una entrevista a la filòloga Irene Lozano sobre el seu assaig “Lenguas en guerra” en el qual arriba a conclusions com que “els nacionalismes tenen un gran interès en que les llengües es converteixin en factors de diferenciació per trobar una justificació a les seves reivindicacions polítiques” o que “fomentar una llengua comuna beneficia el desenvolupament d’un país i també al propi desenvolupament personal”. No cal pensar gaire per entendre quina és una i les altres llengües.
Amb continguts com aquests ha rebut el premi “Espasa” d’assaig. No hi hauria sospita sobre la tendència de la revista si no fos perquè en la mateixa trobem un dossier sobre els llibres de la Guerra Civil amb comentaris com “s’han entossudit en guanyar la Guerra Civil setanta anys després”, referits a la inclinació actual de recuperar la memòria històrica, mentre destaquen tesis actuals sobre la responsabilitat de l’esquerra en l’inici de la guerra. També ho aprofiten per parlar d’una història de la Guerra Civil per fascicles que es lliura, curiosament, amb el diari El Mundo. I cap referència a la bibliografia en català. De fet, essent una revista de lectura, no s’hi escriu sobre cap llibre publicat en les altres llengües d’Espanya i quan s’hi informa sobre la guanyadora del premi Planeta no s’indica la seva llarga trajectòria en llengua catalana.
Però estem carregats de romanços: no podem sospitar d’una revista cultural que ha rebut el Premi Nacional al Foment de la Lectura, entenem que en llengua castellana.

(EL TRIANGLE, 12/12/05)