Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges

8.1.18

Frances Gall, una carrera marcada pel doble sentit


FRANCES GALL, UNA CARRERA MARCADA PEL DOBLE SENTIT.

La cançó francesa sempre ha estat un referent per la cultura i cançó catalana per proximitat, creativitat i esperit de llibertat. És per això que cal recordar Frances Gall.


Frances Gall és d’aquells noms desconeguts (a Espanya) de la cançó francesa que ha mort a principis d’any (7-1-2018) a l’edat de 70 anys. En homenatge cal recordar dos moments que la van dur a les primeres planes i que segurament recordaran els lectors més veterans seguidors dels mites de la cançó francesa.
Corria l’any 1965 i Frances Gall amb 18 anys i rostre adolescent, va guanyar el Festival d’Eurovisió representant a Luxemburg amb la cançó “Poupée de cire, poupée de son” (Nina de cera, nina de drap). La cançó era del compositor, cantant i “enfant” terrible, Serge Gainsburg i va catapultar la cantant a la fama com a digne mostra de cançó ye-ye, un estil pop de música lleugera. La cançó encara és considerada com una de les millors guanyadores del festival.
La podeu escoltar a

Però un altre èxit  va marcar la seva carrera. 

El provocador Gainsburg va composar l’any 1966 “Les Sucettes” (com, els xupa-xups i en castellà, piruletas). La interpretació de Frances Gall, molt jove, amb els seus cabells rossos, veu angelical i mirada tendra, va captivar el públic. La cantant no va caure en un primer moment a les al·lusions eròtiques de la lletra, molt habituals en Gainsburg, que en un doble sentit descrivia una fel·lació. Quan la cantant va ser conscient del fet, va trencar la seva relació professional amb el compositor. Però la promoció ja estava feta.

Fins i tot amb una actuació conjunta amb Gainsburg, d’allò més provocador.

Curiosament la carrera de Gainsburg va ser meteòrica mentre Frances Gall es mantenia més discreta. El compositor i cantant va seguir vacil·lant i va esdevenir una llegenda en el món de l’espectacle a França (la seva tomba al cementiri de Montparnasse de Paris, una de les més visitades, és plena de flors i records que deixen els fans). Són molt conegudes les relacions amb Jane Birkin i Brigitte Bardot i l’orgasme convertit en cançó amb la mundialment coneguda, “Je t’aime…moi non plus”, originalment composada per a B.B, però editada finalment (1968) per Jane Birkin amb la qual va formar parella estable. Molt anys més tard va aparèixer l’enregistrament original interpretat per Serge i B.B. (1986)

I Frances Gall a cada nova cançó de la seva carrera arrossegava l’estigma de “Les sucettes”. Unes desgracies personals, la mort del seu marit i una filla, i un tractament per càncer , la van apartar definitivament vint anys abans de la seva mort.
Una anècdota final.
Bernardo Bertolucci li va oferir el paper principal de la mítica pel·lícula, El darrer tango a París (1972) que la cantant va rebutjar després de llegir el guió i preveure un nou escàndol. Després de “Les sucettes” podem entendre perfectament el perquè. Finalment la va interpretar l’actriu Maria Schneider, per sempre més relacionada amb la violència sexual de la pel·lícula i la seva parella artística, Marlon Brando. Recordem que el públic espanyol feia cues per anar a veure-la a França. No es va estrenar a Espanya fins el 1978.
Mentre a una França democràtica podien gaudir de llibertat artística i d’expressió creativa i sacsejadora, la dictadura de Franco oferia les melodies blanques de Karina, Raphael o Marisol.
Per cert, Karina també va fer una interpretació de “Poupée de son”. No ens consta que ho fes de “Les sucettes”. Potser la censura.

Finalment podeu gaudir de la cançó ,”Ella Elle l’a” un homenatge de Frances Gall a la cantant Ella Fitgerald. Clip oficial de 1987.


Gabriel Martinez i Surinyac

27.9.17

Banda sonora de l'escriptor (cançons per inspirar):THERE´S NO BUSINESS LIKE SHOW BUSINESS

THERE´S NO BUSINESS LIKE SHOW BUSINESS
Irving Berlin

Irving Berlin, un dels compositors més populars del segle XX i dels més representatius de la banda sonora d’allò que s’ha anomenat el somni americà. Nascut a Temun (Rusia) l’any 1888, la seva familia va emigrar a Estat Units l’any 1893 i van viure al barri jueu de Manhattan. Va morir a Nova York el 1989 a l’edat de 101 anys. Longevitat que li va permetre ser un aclamat compositor que també escribia les lletres, cosa no habitual, amb més de 1500 cançons. Va composar música i lletra a 19 musicals de Broadway i a 19 pel·licules de Hollywood. George Gershwin, un altre gran compositor, deia d’ell que era el més gran compositor de cançons que mai havia existit.Una cançó seva, Blue Skies, es va incloure a la primera película sonora de la historia del cinema: El cantor de jazz (1927, The Jazz Singer).
Les dues estrelles cinematogràfiques dels grans musicals dels anys 30, Fred Astaire y Ginger Rogers, van interpretar moltes de les seves cançons la qual cosa va permetre que el món conegués Irving Berlin.
Un dels seus èxits mundials és la popular cançó “White Christmas” amb més de 170 milions de discos venuts. També té una reconeguda projecció la cançó patriótica “God bless America”.
Del 1946 es “There’s No Business Like Show Business”, considerat un himne sobre el món de l’espectacle i que apareix al musical: Annie Get Your Gun. Una adaptació cinematográfica del 1950 va ser coneguda a Espanya amb el nom de La reina del oeste.
Engrescadora cançó pel seu ritme, tonada, i energía amb lletra sobre les meravelles del negoci de l’espectacle, ha estat interpretada per molts cantants com homenatge al compositor i un reconeixement al ESPECTACLE, entre ells Frank Sinatra i Marylin Monroe.
Mai va vendre els drets de les seves cançons ni permetre el seu ús en publicitat.

Versió Frank Sinatra

Versió La Reina del Oeste, Cinema

Versió Annie Get Your Gun, musical Broadway



There's no business like show business like no business I know
Everything about it is appealing, everything that traffic will allow
Nowhere could you get that happy feeling when you are stealing that extra bow

There's no people like show people, they smile when they are low
Even with a turkey that you know will fold, you may be stranded out in the cold
Still you wouldn't change it for a sack of gold, let's go on with the show

The butcher, the baker, the grocer, the clerk
Are secretly unhappy men because
The butcher, the baker, the grocer, the clerk
Get paid for what they do but no applause.
They'd gladly bid their dreary jobs goodbye for anything theatrical and why? 

There's no business like show business and I tell you it's so
Traveling through the country is so thrilling, standing out in front on opening nights
Smiling as you watch the theater filling, and there's your billing out there in lights

There's no people like show people, they smile when they are low
Angels come from everywhere with lots of jack, and when you lose it, there's no attack
Where could you get money that you don't give back? let's go on with the show

(there's no business like show business like no business I know)
You get word before the show has started that your favorite uncle died at dawn
Top of that, your pa and ma have parted, you're broken-hearted, but you go on

(there's no people like show people, they smile when they are low)
Yesterday they told you you would not go far, that night you open and there you are
Next day on your dressing room they've hung a star, let's go on with the show!!