Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foto. Mostrar tots els missatges
12.9.18
23.3.18
Bombardeig atòmic sobre Bellaterra
La barbàrie i l'horror, el llegat inhumà.
A les 8h15' l'explosió de la bomba atòmica de 20 kilotons ha tingut lloc sobre l'epicentre de Bellaterra a 600 metres d'alçada. En menys d'un segon l'efecte nuclear ja ha creat la primera fase de destrucció. L'onada de foc ha fet desaparèixer tota la població de Bellaterra i Universitat Autònoma. La ràfega d'aire ha estat tant devastadora que ha escombrat qualsevol edifici de formigó amb una capacitat de mortalitat del 100 %. Una secundaria ràfega pot haver destruït barris propers de Cerdanyola, Sabadell, Sant Quirze i Sant Cugat amb una alta mortalitat.
La radiació directe o la pluja radioactiva generada a continuació pot haver arribat al conjunt d'aquestes poblacions que en qüestió d'hores o setmanes poden tenir efectes mortals i en el cas de radiació tèrmica, greus cremades de tercer grau que requerirà probablement l'amputació de membres.
Segons la direcció del vent la radiació és pot estendre a la Catalunya central, a l'àrea metropolitana de Barcelona o directament sobre la capital catalana. La incertesa sobre el futur serà el malson de més d'una generació amb un alt percentatge de mort per càncer o malformacions genètiques.
Els que han sobreviscut amb una exposició propera a l'epicentre de l'explosió, tot i que el seu cos no presenti símptomes, moriran en les properes hores. Els equips de rescat que es desplacin a la zona afectada patiran conseqüències similars. La radiació no només destrueix les defenses del cos a llarg termini sinó que crea una reacció destructiva immediata sobre les ferides recents.
Els efectes seran similars als de les úniques bombes llençades fins ara a l'agost de 1945 en tres dies de diferència sobre les poblacions japoneses de Hiroshima i Nagasaki.
També dues conseqüències inquietants.
La primera, després de 73 anys, les grans potències democràtiques i altres estats totalitaris continuen tenint arsenals nuclears que fan servir per amenaçar i fer-se valer en la política de blocs mundial amb arsenals que superen x 10 la potència i efectes destructors de les primeres.
La segona, social i humana, els supervivents més afectats són anomenats hibakusha (persona bombardejada), una paraula descriptiva com a supervivent nuclear però que pels que així són els ha representat un estigma que els ha impedit viure amb normalitat, els hi ha costat trobar parella i feina, tenir relacions socials, amb problemes físics i psíquics, i amb sentiments de culpabilitat quan un fill o net ha desenvolupat malalties cròniques o mortals. Un terme que en lloc de dignificar a les víctimes ha significat culpabilitat i rebuig. Efectivament, els humans som una espècia única.
Actualment els hibakusha són els primers bel·ligerants contra l'armament nuclear i per fer-ho tenen un argument honorable i inqüestionable, ser testimonis d'allò que mai més hauria de passar.
El fotògraf Lucas Vallecillos ha retratat i entrevistat alguns hibakusha en la recomanable exposició fotogràfica que trobareu a la Sala d'Exposicions de la UAB (Edifici Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, Plaça Cívica) fins el 10 d'abril.
Que la ficció sobre un bombardeig atòmic sobre Bellaterra ens faci conscients hibakusha en el nostre confortable entorn.
(i disculpes si he ferit sensibilitats)
http://elmon.cat/bellaterradiari/opinio/29427/bombardeig-atomic-sobre-bellaterra
Gabriel Martínez i Surinyac
Gabriel Martínez i Surinyac
Escriptor i fotògraf
9.2.18
El Bosc de les Creus, expressió de sentiment
El Bosc de les Creus és un projecte de Marc Sellarés a partir d'un bosc cremat convertint les restes en més de 1000 creus com un ritual de dol i expressió de sentiments.
Els veïns de Bellaterra tenim (o se'ls suposa per defecte) una relació propera amb el genèric bosc, bé perquè el tenim a tocar de les cases, bé perquè vivim dins del bosc; un privilegi que és l'enveja de molts urbanites que volen recuperar sensacions de natura passejant pel nostre entorn, sobretot els caps de setmana. El bosc és un valor que els humans no sempre tractem amb prou cura i hi deixem la nostra petjada malmetent aquest bé tant preuat amb accions com deixar-hi escombraries, pas de vehicles, extracció de la flora autòctona o actuacions més vandàliques sobre els arbres, flora i fauna. Algun camp de tulipes en primavera s'ha vist literalment arrasat pels irresponsables amb l'excusa fotogràfica.
En qualsevol cas el bellaterrencs hem de tenir cura del nostre entorn i si bé no hi pensem cada dia perquè ja forma part de la nostra llar, sí tenim una sensibilitat especial quan escoltem notícies sobre el bosc, qualsevol bosc. I si es crema un bosc, instintivament mirem per la finestra com un reconeixement al nostre veí natura. Tots recordem un incendi a Sant Quirze que va fer entrar en alerta (i pànic) al veïnat per la seva proximitat i trajectòria. Els més supersticiosos sempre fan ressò que la natura sempre vol recuperar els seus espais que nosaltres hem substituït per ciment.
En un incendi al Bages, amb molta població també dispersa entre boscos, el caporal de bombers i artista visual Marc Sellarés, va tenir una actuació sobre una part de la superfície cremada, entre El Bruc i Sant Salvador de Guardiola. Durant un temps va dedicar el seu temps lliure a convertir el arbres cremats en significatives creus, com un acte de dol a l'entorn i també personal per ser un espai estimat. El projecte s'ha convertit en una conscienciació sobre els incendis i la mala política medi ambiental.
Passejar per aquest entorn devastat i solitari és impressionant amb el perfil extraordinari de les agulles de Montserrat, un espai de reflexió que a qualsevol visitant no deixa indiferent i que mereix el respecte i reconeixement dels valors que vol transmetre.
Estic segur que els bellaterrencs que el visitin també ho pensaran. No és gaire lluny. A l'altre costat de la muntanya de Montserrat que també veiem.
Posició: Ctra.BP-1101, de Sant Salvador de Guardiola i El Bruc, entre el quilòmetre 6 i 7.
Google Maps
Enllaç web Marc Sellarés
Fotos @Surinyac
http://elmon.cat/bellaterradiari/opinio/28492/el-bosc-de-les-creus-expressio-de-sentiments?utm_source=butlleti-elmon&utm_medium=butlleti-mati-elmon&utm_campaign=butlleti-mati-elmon-2018-02-15
19.12.17
1.12.17
EL FORASTER DEL CONGOST
El Congost amaga un secret i l’amor el farà etern
Acabats els Jocs Olímpics de Barcelona sembla que cap notícia serà prou important en els següents dies de l’agost del 1992 i els redactors del Diari ja es preparen per fer vacances. Un breu d’agència que dies abans hagués passat desapercebut, pren rellevància. S’han trobat unes restes humanes al fons del Congost de Mont-rebei. Podria tractar-se d’una fossa del silenci, un cas de desaparegut de la guerra civil o la dictadura. El cap de redacció encarrega la investigació a dos dels seus millors periodistes quan sap que és el mateix poble on ha nascut el redactor, en principi reticent perquè és un passat que creu oblidat. De retruc, el fotògraf, que s’ho pren amb la ironia de ser cronista del retorn del fill pròdig. No poden imaginar que una recerca de memòria històrica esdevindrà desenterrar una memòria personal, determinant en el destí dels dos periodistes que en tres dies es veuran implicats en l’abisme rural, increïble en una història de retorn, d’amor i mort a Ponent.
El foraster del Congost és l’última novel·la de Gabriel Martínez Surinyac, i ha estat la guanyadora del XXIII Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders.
29.12.16
7.6.16
Pícnic Rossinyol
ACCÈSIT.
I Concurs de Fotografia Exponatura UAB 2016
Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia
Juny 2016.
18.4.16
14.9.15
11.9.15
26.8.15
3.7.15
Un altre estiu
"Cuando era más joven podía recordar todo, hubiera sucedido o no"
Mark Twain (Tom Sawyer,Huckleberry Finn,Tio Tom, rio Mississippi)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)